Avui és un dia que m’il·lusiona especialment. Després de setmanes de feina, gestió, mails i bases de dades, arriba una d’aquelles recompenses que et recorden per què et dediques a això: aquesta tarda assistiré a la preestrena d’“Alícia en un món real” al Teatre Nacional de Catalunya, una de les obres que distribueix Magrana Escena.

Tot i que estic participant en la part més invisible del procés —com gairebé sempre passa en la gestió cultural—, sentir que formo part, ni que sigui una miqueta, de l’engranatge que ha fet possible aquesta estrena, em fa molta il·lusió. Conec l’obra, conec la companyia i conec l’equip que l’està defensant, i tot això fa que la funció d’avui tingui una emoció especial.

Més enllà de veure l’obra com a espectadora, sé que també l’estic veient com a professional en formació: observant com es comunica, com es presenta, quin públic hi assisteix… I tot plegat, com encaixa en aquest trencaclosques que és fer que una obra visqui més enllà dels assajos.

Aquesta experiència, per senzilla que sembli, em connecta amb una de les parts més boniques de fer pràctiques a Magrana: veure que tot allò que aprenc en l’àmbit intern pot tenir una traducció escènica, visible, real.

Us deixo l’enllaç a la web de la obra per si hi voleu anar, estrenen demà!

https://www.tnc.cat/ca/alicia-en-un-mon-real

Aprofitant que una de les entrades del diari havia de girar al voltant d’un recurs per a la professionalització, m’he posat a explorar el portal de Barcelona Activa, que és un servei de l’Ajuntament que ofereix assessorament i formació per a persones que busquen feina, emprenedores o autònomes. Tot i que ja coneixia altres espais o plataformes relacionades amb l’ocupació, aquest portal en concret no el tenia gens present fins ara.

En el meu cas, aquest recurs m’ha semblat especialment útil perquè, a títol personal, estic en procés de canvi de sector professional. Tota la meva trajectòria fins ara ha estat dins l’àmbit del dret, però ara, tant per inquietud com per vocació, estic fent aquest gir cap a la gestió cultural. I com passa sovint en moments de transició, tot ajuda: qualsevol eina, pista, idea o contacte pot ser clau per enfocar millor aquest nou camí.

He estat explorant el cercador d’ofertes de feina, aplicant filtres com “Cultura” i “Turisme”, i tot i que les ofertes que hi ha ara mateix no encaixen del tot amb el que busco (algunes són molt específiques o no estan alineades amb el perfil que vull anar construint), sí que ha estat interessant veure la varietat de rols que poden tenir cabuda dins del sector. M’ha agradat que moltes fitxes laborals expliquen no només les tasques, sinó també les competències associades i les formacions recomanades, cosa que m’ha ajudat a fer una petita autoavaluació sobre on estic i què em pot faltar.

També he dedicat una bona estona a l’apartat de canals de recerca de feina, que m’ha semblat especialment complet i pràctic. Hi ha consells concrets, eines, reflexions i vídeos que et poden ajudar molt si estàs redefinint la teva trajectòria. A més, la forma com està estructurat tot el contingut fa que no et perdis, i pots trobar ràpidament recursos segons el moment del procés en què et trobes.

Una altra cosa que m’ha semblat molt interessant és la formació que ofereixen des del mateix portal. M’he registrat i de fet, ja m’he apuntat a una activitat per demà mateix: Prepara’t per l’entrevista amb empreses del sector Music Tech. És una sessió virtual pensada per ajudar a preparar entrevistes dins del marc d’un marketplace del sector musical, i em sembla una proposta molt útil, sobretot per algú com jo, que s’està obrint pas i necessita conèixer bé com funciona la selecció en aquest tipus d’entorns.

En definitiva, Barcelona Activa ha estat una descoberta que arriba en el moment oportú. No és una solució màgica, però sí una eina més per sentir-se una mica més preparada, més informada i més acompanyada en aquest procés de canvi i recerca professional. I això, quan et mous entre sectors i comences a construir una nova etapa, és d’agrair.

Quan vaig començar les meves pràctiques a Magrana Escena, no sabia ben bé què esperar. Sabia que era una productora i distribuïdora d’espectacles escènics, que treballava amb artistes contemporanis i que tenia una forta connexió amb la cultura local, però desconeixia completament com seria formar-ne part des de dins. Ara, unes setmanes després d’haver començat, puc dir que és una experiència absolutament reveladora. El meu dia a dia gira al voltant de la gestió cultural, però amb un vessant molt pràctic, molt viu, que m’ha fet aprendre a un ritme vertiginós.

Des del primer moment, m’han integrat a l’equip com una més. No ha estat només observar, sinó fer, decidir i, de vegades, equivocar-me i aprendre. Una de les meves tasques principals ha estat la creació i revisió de dossiers d’espectacles. Mai hauria pensat que hi hagués tanta feina darrere d’un document que sovint només veiem per sobre. Però resulta que cada paraula, cada imatge i cada detall compta. Vaig començar treballant en el dossier de L3 Fontana, i allà vaig poder veure com cal adaptar la informació segons el públic a qui va dirigit: no és el mateix presentar-lo per a una convocatòria formal que per a una newsletter més promocional. També vaig tenir l’oportunitat de començar una nova proposta per a Alícia en un món real, i aquí vaig explorar més la part creativa, pensant en com fer-lo més visual, més directe.

Una altra part molt important de les meves pràctiques ha estat la recerca de festivals. Aquesta feina ha sigut especialment interessant perquè m’ha permès entendre millor com es mou l’escena cultural i com cada festival té la seva personalitat. He investigat festivals com MUTESAC o Femme Dansa, i el repte sovint ha estat trobar informació actualitzada, ja que alguns no tenien les bases publicades. Això m’ha portat a ser més proactiva: fer trucades, enviar correus electrònics i aprendre a no esperar que la informació arribi sola, sinó a anar-la a buscar. Aquest procés m’ha ensenyat molt sobre la importància de la iniciativa i sobre com, en aquest món, qui no corre, vola.

També he treballat amb bases de dades, concretament amb Clientify, on he actualitzat i revisat dades de programadors i festivals. Pot semblar una tasca més tècnica, però és fonamental per a la feina de distribució, ja que una base de dades ben cuidada pot marcar la diferència entre un contacte reeixit i un correu perdut. En paral·lel, he ajudat a donar d’alta espectacles a Redescena, una plataforma molt utilitzada per programadors. Recordo la primera vegada que vaig pujar un espectacle i com em vaig adonar de la responsabilitat que suposa representar correctament una obra i una companyia.

En tot aquest procés, m’ha acompanyat molt de prop l’Alba, la meva tutora, que m’està ajudant a aprendre i créixer en cada pas. Amb ella comparteixo regularment l’estat de les meves tasques i és qui em dona feedback constant, orientant-me sobre com millorar i afrontar cada repte. Les seves indicacions són molt valuoses perquè em permeten entendre millor com funciona la gestió cultural en el dia a dia. La confiança que em transmet fa que em senti realment part del projecte i no només una observadora. Gràcies al seu suport, estic adquirint seguretat i autonomia, i cada nova tasca es converteix en una oportunitat d’aprenentatge.

Aquesta immersió a Magrana Escena m’està mostrant totes les cares de la gestió cultural: la creativa, la tècnica, la comunicativa i la més humana. I això em confirma que vull continuar en aquest món, aprenent i creant, gestionant i aportant. Perquè darrere de cada espectacle hi ha una gran feina invisible, i ara, per fi, en formo part.

Quan vaig començar el màster en Gestió Cultural, un dels meus grans interrogants era: com funciona realment una distribuïdora d’arts escèniques? Ara, gràcies a les pràctiques a Magrana Arts & Media, estic descobrint com es mouen els fils darrere dels escenaris.

Magrana Escena és una agència de distribució i producció especialitzada en projectes de circ contemporani, dansa, teatre i nous llenguatges escènics. Té la seu a Barcelona, però el seu abast és molt més ampli: treballa amb companyies de tot l’Estat i forma part de diverses xarxes professionals i circuits com Platea, Redescena, Circo a Escena, Programa.cat, entre d’altres.

Tot i ser una estructura petita, el seu funcionament és molt actiu, orgànic i proper. L’equip combina la professionalitat amb la flexibilitat, i això es reflecteix tant en l’organització del treball com en la relació amb artistes i programadors. Magrana ofereix acompanyament integral a les companyies: des de la creació de dossiers i materials promocionals, fins a la gestió de bolos, circuits, subvencions i estratègies de comunicació.

El que més m’ha cridat l’atenció és com l’equip cuida cada projecte com si fos propi, amb un compromís molt real amb l’art i amb les persones. Aquí, la cultura no és només un producte a vendre, sinó una manera de generar connexions entre creadors i comunitats.

Treballar al costat de professionals com l’Alba i el Xavier m’està aportant una visió molt realista, però també inspiradora, sobre com es pot fer gestió cultural amb sensibilitat, rigor i visió estratègica.