El document del Govern Basc sobre la capacitació professional subratlla la necessitat d’adaptar l’educació als canvis socials i tecnològics, posant més èmfasi en les competències digitals, creatives i blanques.
A l’oficina de turisme de Llíria s’ha constatat el fet que els professionals han de tindre competències en atenció al client, a més a més, coneixements sobre com treballar digitalment i gestionar la cultura local; aspectes que requereixen una formació continuada i específica.

El Màster en Gestió Cultural prepara els estudiants amb els coneixements i les eines per dissenyar i implementar una formació adaptada a aquestes necessitats, aplicant estratègies digitals amb una visió humanista i cultural. Per tant, el que ens proposa el document, pràctica professional i formació acadèmica: la formació professional ha de ser flexible, actualitzada i orientada al desenvolupament de les competències digitals i humanes corresponents als canvis del mercat i de la societat.
Com a becària de l’equip, sé que una bona gestió dels recursos humans és fonamental, sobretot a l’hora d’introduir nous tècnics culturals interins a l’organització. El manual d’Atalaya afirma que “el talent és el principal capital d’innovació d’una organització” i que “una gestió eficaç dels recursos humans és clau per a la competitivitat i el desenvolupament organitzatiu” (Atalaya, 2023, p. 3). Aquesta visió és totalment aplicable al nostre cas.

Com a líder involuntaria moltes voltes, pero és la que més temps porta a l’equip i coneix millor el funcinoament, la tècnic de promoció turística té un paper important no només a l’hora d’orientar i coordinar al nou tècnic de cultura, sinó també de motivar-los i donar-los suport. El document destaca que “la integració dels nous empleats ha d’incloure un procés de formació i socialització que faciliti la seva adaptació a la cultura organitzativa i als objectius comuns” (pàg. 15). Per tant, és fonamental donar suport a través de reunions de benvinguda, sessions de coaching i una comunicació fluida perquè el tècnic interí, així com l’administrativa o les becaries ens sentin part de l’equip i realitzem la faena plenament amb tot el potencial.

A més, el manual destaca que “la formació contínua i el desenvolupament de competències són elements clau per adaptar-se a les noves demandes del sector cultural” (p. 22). En el nostre cas, això va suposar que el tècnic de cultura, com les becaries havien de rebre una formació específica en patrimoni local, eines digitals i els tràmits interns del patronat de turisme per garantir la qualitat dels serveis. Segons la meva experiència, una bona planificació de la gestió de persones combinada amb el lideratge participatiu dels tècnics de cultura i promoció turística poden fer que l’equip sigui més cohesionat i capaç d’adaptar-se a situacions temporals, com ara l’aparició de personal de pràctiques. Això és coherent amb l’afirmació del manual que “les organitzacions culturals han de promoure models de gestió que permetin la participació flexible del personal per garantir la sostenibilitat i la qualitat dels seus serveis” (pàg. 28).
Finalment, la formació que he rebut al Màster de Gestió Cultural reforça aquesta perspectiva i em proporciona les eines per comprendre i aplicar bones pràctiques en gestió de recursos humans, fonamental per al desenvolupament i l’èxit dels projectes culturals i turístics.

Bibliografia:
Etxebarria Etxeita, M. (2023). Gestión de recursos humanos. Atalaya Gestión Cultural. Universitat de Càdis. Disponible en: https://atalayagestioncultural.uca.es/6-2-gestion-de-recursos-humanos/
Euskadi.eus. (2022). Capacitaciones profesionales: Estado actual de la cuestión y nuevas tendencias. Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc. Disponible en: https://www.euskadi.eus/contenidos/noticia/keb_argit_22_kapazitazioa/es_def/adjuntos/Capacitaciones-profesionales.-Estado-actual-de-la-cuestion-y-nuevas-tendencias.pdf

Durant el període de pràctiques curriculars, he tingut l’oportunitat de formar part de l’equip d’una galeria d’art, on he pogut participar activament en diversos projectes vinculats a la gestió cultural, la producció artística i el suport curatorial. La valoració global de l’experiència és molt positiva: ha estat una etapa d’aprenentatge intens i enriquidor, en què he pogut posar en pràctica coneixements previs i adquirir-ne de nous en un entorn real i dinàmic.

El que més he valorat ha estat el caràcter acollidor de l’equip i l’esperit creatiu que es respira en els projectes. La galeria té un fort compromís amb la promoció de la diversitat i la cultura nacional. Això es reflecteix tant en les fires d’art —on es dona visibilitat a l’obra d’artistes del context espanyol— com en les exposicions comissariades, tant dins com fora de la galeria, que segueixen aquesta mateixa línia.

Tot i això, també he identificat alguns aspectes a millorar. La manca d’implicació de la propietària de la galeria ha dificultat, en alguns moments, l’organització i la continuïtat de determinades tasques. Per exemple, les sol·licituds per a subvencions de la Generalitat s’haurien d’haver gestionat amb més previsió, ja que en més d’una ocasió hem tingut problemes tècnics que ens han impedit completar-les a temps.

Un altre repte ha estat la concentració de responsabilitats en una sola persona, cosa que ha sobrecarregat el funcionament general de l’espai. En aquest context, la meva participació ha estat clau per avançar feina que estava endarrerida. Malgrat la gran quantitat de tasques, el personal era molt reduït; per tant, seria convenient una inversió més gran en recursos humans per garantir una millor gestió i sostenibilitat dels projectes.

Entre els aprenentatges més destacats, subratllo l’experiència en la manipulació i instal·lació d’obres d’art, la catalogació i gestió d’inventari dins la base de dades de la galeria, i el disseny de dossiers per a esdeveniments, fires i exposicions. També he après a conèixer els processos de presentació de propostes artístiques a concursos i esdeveniments internacionals de prestigi, així com a col·laborar en processos expositius amb artistes, institucions i equips de producció.

En definitiva, aquesta experiència m’ha permès consolidar el meu interès per la gestió cultural i artística, i m’ha proporcionat eines molt valuoses per al meu futur professional.

En aquesta entrada he volgut aprofundir en un recurs pràctic molt rellevant per a la professionalització dins l’àmbit cultural: les Beques, ajudes i subvencions del Ministeri de Cultura i l’Esport d’Espanya, específicament les orientades a les indústries culturals.

Aquest recurs recull les diverses línies de finançament que ofereix el Ministeri, pensades per fomentar activitats culturals d’interès públic o social. M’ha cridat l’atenció la varietat de subvencions existents, no només per a projectes tradicionals de promoció cultural, sinó també per a àmbits més emergents com els videojocs, la creació digital o la internacionalització cultural. Considero que aquesta aposta per l’actualització i la innovació és un reflex positiu de com la cultura s’adapta als nous llenguatges i formats.

Tot i la seva potencialitat, cal tenir en compte que sovint aquestes convocatòries presenten dificultats importants per a moltes persones i entitats del sector. La burocràcia associada —amb tràmits complexos, requisits tècnics i terminis ajustats— pot esdevenir un obstacle real. Aquestes barreres fan que, tot i existir les ajudes, no sempre siguin accessibles per a tothom, especialment per a projectes més petits o amb menys capacitat administrativa.

Aquest recurs em connecta directament amb continguts del Màster com la gestió de projectes culturals o la sostenibilitat econòmica en el sector. Entendre el funcionament d’aquestes línies d’ajut, saber com buscar-les i presentar-s’hi, és part essencial de la professionalització. També em fa pensar en la necessitat que des del sector públic es promoguin línies de suport no només econòmiques, sinó també formatives i d’acompanyament per fer més accessibles aquests recursos.

Dins el procés de professionalització en l’àmbit cultural, és fonamental entendre tant els marcs de finançament institucional com el funcionament pràctic de les organitzacions del sector. En aquest sentit, posar en relació les subvencions de cultura de la Diputació de Barcelona amb una experiència directa de pràctiques en una galeria d’art contemporani permet veure les dues cares d’una mateixa moneda: la política cultural i la seva aplicació real.

D’una banda, les subvencions de la Diputació constitueixen un dels recursos més rellevants per al suport de projectes i entitats culturals al territori. Amb una estructura clara i convocatòries regulars, aquestes línies de finançament tenen com a objectiu fomentar activitats d’interès públic i social, millorar equipaments culturals i consolidar el teixit cultural més enllà de la ciutat de Barcelona. No obstant això, sovint impliquen un alt grau de tecnificació en la redacció i justificació dels projectes, cosa que pot suposar un repte per a organitzacions petites o iniciatives independents.

D’altra banda, durant la meva experiència de pràctiques en una galeria especialitzada en art contemporani i arts visuals, he pogut observar com aquests processos institucionals es tradueixen en accions concretes. Des de la preparació de sol·licituds per a convocatòries com Visions of Catalonia fins al disseny de dossiers per a fires internacionals com ARCOLisboa, cada pas requereix una combinació de creativitat, estratègia i coneixement tècnic. Aquesta feina posa de manifest la importància de dominar eines com ITGallery per a la gestió d’obres, però també la capacitat d’adaptar-se a diferents rols dins del mateix projecte, des de la producció fins al suport curatorial.

El contrast entre ambdós àmbits —el marc institucional i la pràctica diària— posa de manifest la importància dels aprenentatges del Màster. Conceptes com la sostenibilitat dels projectes, l’avaluació d’impacte o la formulació de propostes culturals prenen forma concreta quan es treballa sobre el terreny. El suport institucional, per tant, no es pot entendre com un fi en si mateix, sinó com una eina més que cal saber utilitzar, defensar i adaptar al context del projecte i de l’entitat.

En definitiva, les pràctiques m’han permès connectar el món “oficial” de la cultura amb la seva realitat quotidiana: l’articulació entre institucions i agents culturals no és automàtica, sinó que requereix coneixement, mediació i una gran capacitat d’adaptació. Aquest equilibri entre teoria i pràctica és, sens dubte, una de les claus per a una professionalització real en el sector cultural.

Avui és un dia que m’il·lusiona especialment. Després de setmanes de feina, gestió, mails i bases de dades, arriba una d’aquelles recompenses que et recorden per què et dediques a això: aquesta tarda assistiré a la preestrena d’“Alícia en un món real” al Teatre Nacional de Catalunya, una de les obres que distribueix Magrana Escena.

Tot i que estic participant en la part més invisible del procés —com gairebé sempre passa en la gestió cultural—, sentir que formo part, ni que sigui una miqueta, de l’engranatge que ha fet possible aquesta estrena, em fa molta il·lusió. Conec l’obra, conec la companyia i conec l’equip que l’està defensant, i tot això fa que la funció d’avui tingui una emoció especial.

Més enllà de veure l’obra com a espectadora, sé que també l’estic veient com a professional en formació: observant com es comunica, com es presenta, quin públic hi assisteix… I tot plegat, com encaixa en aquest trencaclosques que és fer que una obra visqui més enllà dels assajos.

Aquesta experiència, per senzilla que sembli, em connecta amb una de les parts més boniques de fer pràctiques a Magrana: veure que tot allò que aprenc en l’àmbit intern pot tenir una traducció escènica, visible, real.

Us deixo l’enllaç a la web de la obra per si hi voleu anar, estrenen demà!

https://www.tnc.cat/ca/alicia-en-un-mon-real

Aprofitant que una de les entrades del diari havia de girar al voltant d’un recurs per a la professionalització, m’he posat a explorar el portal de Barcelona Activa, que és un servei de l’Ajuntament que ofereix assessorament i formació per a persones que busquen feina, emprenedores o autònomes. Tot i que ja coneixia altres espais o plataformes relacionades amb l’ocupació, aquest portal en concret no el tenia gens present fins ara.

En el meu cas, aquest recurs m’ha semblat especialment útil perquè, a títol personal, estic en procés de canvi de sector professional. Tota la meva trajectòria fins ara ha estat dins l’àmbit del dret, però ara, tant per inquietud com per vocació, estic fent aquest gir cap a la gestió cultural. I com passa sovint en moments de transició, tot ajuda: qualsevol eina, pista, idea o contacte pot ser clau per enfocar millor aquest nou camí.

He estat explorant el cercador d’ofertes de feina, aplicant filtres com “Cultura” i “Turisme”, i tot i que les ofertes que hi ha ara mateix no encaixen del tot amb el que busco (algunes són molt específiques o no estan alineades amb el perfil que vull anar construint), sí que ha estat interessant veure la varietat de rols que poden tenir cabuda dins del sector. M’ha agradat que moltes fitxes laborals expliquen no només les tasques, sinó també les competències associades i les formacions recomanades, cosa que m’ha ajudat a fer una petita autoavaluació sobre on estic i què em pot faltar.

També he dedicat una bona estona a l’apartat de canals de recerca de feina, que m’ha semblat especialment complet i pràctic. Hi ha consells concrets, eines, reflexions i vídeos que et poden ajudar molt si estàs redefinint la teva trajectòria. A més, la forma com està estructurat tot el contingut fa que no et perdis, i pots trobar ràpidament recursos segons el moment del procés en què et trobes.

Una altra cosa que m’ha semblat molt interessant és la formació que ofereixen des del mateix portal. M’he registrat i de fet, ja m’he apuntat a una activitat per demà mateix: Prepara’t per l’entrevista amb empreses del sector Music Tech. És una sessió virtual pensada per ajudar a preparar entrevistes dins del marc d’un marketplace del sector musical, i em sembla una proposta molt útil, sobretot per algú com jo, que s’està obrint pas i necessita conèixer bé com funciona la selecció en aquest tipus d’entorns.

En definitiva, Barcelona Activa ha estat una descoberta que arriba en el moment oportú. No és una solució màgica, però sí una eina més per sentir-se una mica més preparada, més informada i més acompanyada en aquest procés de canvi i recerca professional. I això, quan et mous entre sectors i comences a construir una nova etapa, és d’agrair.

Quan vaig començar les meves pràctiques a Magrana Escena, no sabia ben bé què esperar. Sabia que era una productora i distribuïdora d’espectacles escènics, que treballava amb artistes contemporanis i que tenia una forta connexió amb la cultura local, però desconeixia completament com seria formar-ne part des de dins. Ara, unes setmanes després d’haver començat, puc dir que és una experiència absolutament reveladora. El meu dia a dia gira al voltant de la gestió cultural, però amb un vessant molt pràctic, molt viu, que m’ha fet aprendre a un ritme vertiginós.

Des del primer moment, m’han integrat a l’equip com una més. No ha estat només observar, sinó fer, decidir i, de vegades, equivocar-me i aprendre. Una de les meves tasques principals ha estat la creació i revisió de dossiers d’espectacles. Mai hauria pensat que hi hagués tanta feina darrere d’un document que sovint només veiem per sobre. Però resulta que cada paraula, cada imatge i cada detall compta. Vaig començar treballant en el dossier de L3 Fontana, i allà vaig poder veure com cal adaptar la informació segons el públic a qui va dirigit: no és el mateix presentar-lo per a una convocatòria formal que per a una newsletter més promocional. També vaig tenir l’oportunitat de començar una nova proposta per a Alícia en un món real, i aquí vaig explorar més la part creativa, pensant en com fer-lo més visual, més directe.

Una altra part molt important de les meves pràctiques ha estat la recerca de festivals. Aquesta feina ha sigut especialment interessant perquè m’ha permès entendre millor com es mou l’escena cultural i com cada festival té la seva personalitat. He investigat festivals com MUTESAC o Femme Dansa, i el repte sovint ha estat trobar informació actualitzada, ja que alguns no tenien les bases publicades. Això m’ha portat a ser més proactiva: fer trucades, enviar correus electrònics i aprendre a no esperar que la informació arribi sola, sinó a anar-la a buscar. Aquest procés m’ha ensenyat molt sobre la importància de la iniciativa i sobre com, en aquest món, qui no corre, vola.

També he treballat amb bases de dades, concretament amb Clientify, on he actualitzat i revisat dades de programadors i festivals. Pot semblar una tasca més tècnica, però és fonamental per a la feina de distribució, ja que una base de dades ben cuidada pot marcar la diferència entre un contacte reeixit i un correu perdut. En paral·lel, he ajudat a donar d’alta espectacles a Redescena, una plataforma molt utilitzada per programadors. Recordo la primera vegada que vaig pujar un espectacle i com em vaig adonar de la responsabilitat que suposa representar correctament una obra i una companyia.

En tot aquest procés, m’ha acompanyat molt de prop l’Alba, la meva tutora, que m’està ajudant a aprendre i créixer en cada pas. Amb ella comparteixo regularment l’estat de les meves tasques i és qui em dona feedback constant, orientant-me sobre com millorar i afrontar cada repte. Les seves indicacions són molt valuoses perquè em permeten entendre millor com funciona la gestió cultural en el dia a dia. La confiança que em transmet fa que em senti realment part del projecte i no només una observadora. Gràcies al seu suport, estic adquirint seguretat i autonomia, i cada nova tasca es converteix en una oportunitat d’aprenentatge.

Aquesta immersió a Magrana Escena m’està mostrant totes les cares de la gestió cultural: la creativa, la tècnica, la comunicativa i la més humana. I això em confirma que vull continuar en aquest món, aprenent i creant, gestionant i aportant. Perquè darrere de cada espectacle hi ha una gran feina invisible, i ara, per fi, en formo part.