Dins el procés de professionalització en l’àmbit cultural, és fonamental entendre tant els marcs de finançament institucional com el funcionament pràctic de les organitzacions del sector. En aquest sentit, posar en relació les subvencions de cultura de la Diputació de Barcelona amb una experiència directa de pràctiques en una galeria d’art contemporani permet veure les dues cares d’una mateixa moneda: la política cultural i la seva aplicació real.

D’una banda, les subvencions de la Diputació constitueixen un dels recursos més rellevants per al suport de projectes i entitats culturals al territori. Amb una estructura clara i convocatòries regulars, aquestes línies de finançament tenen com a objectiu fomentar activitats d’interès públic i social, millorar equipaments culturals i consolidar el teixit cultural més enllà de la ciutat de Barcelona. No obstant això, sovint impliquen un alt grau de tecnificació en la redacció i justificació dels projectes, cosa que pot suposar un repte per a organitzacions petites o iniciatives independents.

D’altra banda, durant la meva experiència de pràctiques en una galeria especialitzada en art contemporani i arts visuals, he pogut observar com aquests processos institucionals es tradueixen en accions concretes. Des de la preparació de sol·licituds per a convocatòries com Visions of Catalonia fins al disseny de dossiers per a fires internacionals com ARCOLisboa, cada pas requereix una combinació de creativitat, estratègia i coneixement tècnic. Aquesta feina posa de manifest la importància de dominar eines com ITGallery per a la gestió d’obres, però també la capacitat d’adaptar-se a diferents rols dins del mateix projecte, des de la producció fins al suport curatorial.

El contrast entre ambdós àmbits —el marc institucional i la pràctica diària— posa de manifest la importància dels aprenentatges del Màster. Conceptes com la sostenibilitat dels projectes, l’avaluació d’impacte o la formulació de propostes culturals prenen forma concreta quan es treballa sobre el terreny. El suport institucional, per tant, no es pot entendre com un fi en si mateix, sinó com una eina més que cal saber utilitzar, defensar i adaptar al context del projecte i de l’entitat.

En definitiva, les pràctiques m’han permès connectar el món “oficial” de la cultura amb la seva realitat quotidiana: l’articulació entre institucions i agents culturals no és automàtica, sinó que requereix coneixement, mediació i una gran capacitat d’adaptació. Aquest equilibri entre teoria i pràctica és, sens dubte, una de les claus per a una professionalització real en el sector cultural.

Avui és un dia que m’il·lusiona especialment. Després de setmanes de feina, gestió, mails i bases de dades, arriba una d’aquelles recompenses que et recorden per què et dediques a això: aquesta tarda assistiré a la preestrena d’“Alícia en un món real” al Teatre Nacional de Catalunya, una de les obres que distribueix Magrana Escena.

Tot i que estic participant en la part més invisible del procés —com gairebé sempre passa en la gestió cultural—, sentir que formo part, ni que sigui una miqueta, de l’engranatge que ha fet possible aquesta estrena, em fa molta il·lusió. Conec l’obra, conec la companyia i conec l’equip que l’està defensant, i tot això fa que la funció d’avui tingui una emoció especial.

Més enllà de veure l’obra com a espectadora, sé que també l’estic veient com a professional en formació: observant com es comunica, com es presenta, quin públic hi assisteix… I tot plegat, com encaixa en aquest trencaclosques que és fer que una obra visqui més enllà dels assajos.

Aquesta experiència, per senzilla que sembli, em connecta amb una de les parts més boniques de fer pràctiques a Magrana: veure que tot allò que aprenc en l’àmbit intern pot tenir una traducció escènica, visible, real.

Us deixo l’enllaç a la web de la obra per si hi voleu anar, estrenen demà!

https://www.tnc.cat/ca/alicia-en-un-mon-real

Aprofitant que una de les entrades del diari havia de girar al voltant d’un recurs per a la professionalització, m’he posat a explorar el portal de Barcelona Activa, que és un servei de l’Ajuntament que ofereix assessorament i formació per a persones que busquen feina, emprenedores o autònomes. Tot i que ja coneixia altres espais o plataformes relacionades amb l’ocupació, aquest portal en concret no el tenia gens present fins ara.

En el meu cas, aquest recurs m’ha semblat especialment útil perquè, a títol personal, estic en procés de canvi de sector professional. Tota la meva trajectòria fins ara ha estat dins l’àmbit del dret, però ara, tant per inquietud com per vocació, estic fent aquest gir cap a la gestió cultural. I com passa sovint en moments de transició, tot ajuda: qualsevol eina, pista, idea o contacte pot ser clau per enfocar millor aquest nou camí.

He estat explorant el cercador d’ofertes de feina, aplicant filtres com “Cultura” i “Turisme”, i tot i que les ofertes que hi ha ara mateix no encaixen del tot amb el que busco (algunes són molt específiques o no estan alineades amb el perfil que vull anar construint), sí que ha estat interessant veure la varietat de rols que poden tenir cabuda dins del sector. M’ha agradat que moltes fitxes laborals expliquen no només les tasques, sinó també les competències associades i les formacions recomanades, cosa que m’ha ajudat a fer una petita autoavaluació sobre on estic i què em pot faltar.

També he dedicat una bona estona a l’apartat de canals de recerca de feina, que m’ha semblat especialment complet i pràctic. Hi ha consells concrets, eines, reflexions i vídeos que et poden ajudar molt si estàs redefinint la teva trajectòria. A més, la forma com està estructurat tot el contingut fa que no et perdis, i pots trobar ràpidament recursos segons el moment del procés en què et trobes.

Una altra cosa que m’ha semblat molt interessant és la formació que ofereixen des del mateix portal. M’he registrat i de fet, ja m’he apuntat a una activitat per demà mateix: Prepara’t per l’entrevista amb empreses del sector Music Tech. És una sessió virtual pensada per ajudar a preparar entrevistes dins del marc d’un marketplace del sector musical, i em sembla una proposta molt útil, sobretot per algú com jo, que s’està obrint pas i necessita conèixer bé com funciona la selecció en aquest tipus d’entorns.

En definitiva, Barcelona Activa ha estat una descoberta que arriba en el moment oportú. No és una solució màgica, però sí una eina més per sentir-se una mica més preparada, més informada i més acompanyada en aquest procés de canvi i recerca professional. I això, quan et mous entre sectors i comences a construir una nova etapa, és d’agrair.